lunes, 17 de septiembre de 2007

Quant ens pesa una setmana de la nostra vida?

Hola estimades eclèctiques

aquest és el meu primer post, tot i que en el cap porto ja uns quants. El problema és trobar el temps per traspassar-ho aqui.

Bé, doncs ara que el tinc, us escric. Des de les muntanyes. Per ser més concreta, des del Parc Nacional d'Aigüestortes, un lloc ideal al que un dia us animo a venir per aqui. Hi ha molt muntanyenc de bon rollo i a les habitaciones a les nits... mmm... no dic més.

El cas és que anem carregats amb la motxila, amb tot el que podem necessitar per una setmana. I aqui ve la pregunta: què és urgent portar per una setmana de la vostra vida? Tenint en compte que amb tot el que fiqueu, haureu de carregar muntanya amunt..


Jo per més que vaig intentar reduir-la abans de sortir de casa... no he aconseguit que pesi poc. I ara em sento com un cargol cada cop que vaig amunt i avall amb la gepa a l'esquena. I vaig fent-me la mateixa pregunta: podria haver deixat un dels dos jerseis de coll alt? I si fa molt fred? Bé, doncs poder no calien dues samarretes... I si fa massa calor? Com passes 6 dies amb una sola? I així tota l'estona.

Què ficariau a la motxila per passar una setmana de la vostra vida en alta muntanya?

Ah! no us ho he dit. Estic fent la ruta Carros de foc, que es tracta de recórrer els 9 refugis. Quan acabes, si ho has aconseguit, et donen una samarreta.

Nenes!! a aquestes alçades, després de 2 dies de més de 7 hores de caminata, amb ascenció de 850 mts. al Coll de Monestero, no tinc clar si m'enduré la recompensa. Em fa mal tot el cos. Tinc una aposta amb la Monik: em va dir al marxar que no la faria, en realitat es mor de l'enveja.
Monik!! doncs ja porto dos dies, nena! ;-)

Demà serà suau, però dimecres i dijous m'espera el pitjor. En total seran 6 dies de caminates: amb una mitjana de 6-7 hores per dia. Qui s'anima?

Ah! ahir em vaig banyar a un llac... l'aigua tallava la respiració. Però com una champions! en pilota picada.


Bé, ptonets... estimades eclèctiques
pd: escric des d'un refugi de muntanya. La connexió és dolenta i no puc enganxar fotos però us recomano que aneu a la pàgina Carros de foc i que em seguiu pel mapa de l'itinerari.
Demà serem al refugi de Colomina

4 comentarios:

mnk dijo...

Me quito el cráneo - que deia aquell- ante quien es capaz de caminar to’l día y luego reflexionar sobre la vida :P
Karmix… si necesites que algú et faci de camàlic… truca’m, que vinc ipso facto!

Losi dijo...

En el meu cas a la motxilla hauria de posar moltes ganes i energia perquè em si ja em costa pujar les escales de casa, imagineu-me escalant una muntanya de 3000 metres! El màxim risc que he corregut a una muntanya és ser perseguida per unes vaques i un pagès amb un paellero al coll! jajaja (escena memorable!).

Si del que es tracta és de banyars-e en boles i lligar en muntanyeros, llavors no cal portar massa equipatge a la motxilla! ;-)

Eres la crack de los montes, Karma! Ànims i pa rriba!

M'encanta això de la ruta "Carros de fuego" jaja

dErsu_ dijo...

I en acabar, si queden ganes, encara pots fer la Cavalls del vent(http://www.cavallsdelvent.com/). Però sense llacs.

Turi dijo...

Bueno, me siento obligado a hablar en castellano, ya que no hablo catalán (aquí en Castilla no se ha prodigado).

Me llevaría, sobre todo, unos calcetines bien gordos y unas botas, porque tuve la mala experiencia de subir a una montaña nevada con deportivas y calcetines finos y se me quedaron los pies morados (dudo que quieras detalles). Y como dice Losi, mucha energía (si mal no he entendido) perquè (por poner algo en catalán) a pesar de ser deportista, subir una montaña requiere de mucho esfuerzo. ¡Ah, por último! Una cámara de fotos para retratas las vistas (montañeras sexys incluídas).

Un saludo, espero verte por mi blog.